Si vols veure una nova aventura dels Fiords clica Aqui
dilluns, 23 de novembre del 2015
dilluns, 9 de novembre del 2015
EL NOSTRE CENTRE
La classe d'avui ha estat molt divertida.
Hem anat amb els companys de Competic II a fer unes quantes fotos del Centre per exposar-les als nostres blocs.
Aquí us afegeixo algunes de les que hem fet.
as
![]() |
La nostra Aula d'Informàtica Competic II |
![]() |
pujada Aula d'Informàtica |
![]() |
Grup de companys d'Informàtica |
![]() |
Mirador del Centre |
![]() |
Foto divertida mirant al pati del Centre |
![]() |
Amb els companys pujant al Aula |
![]() |
Aules del Centre d'Adults |
![]() |
Amb els companys i la màquina expenedora de refrescos |
![]() |
Entrada principal " Institut Ies de l'Ebre "
|
dilluns, 26 d’octubre del 2015
ELS TROLLS DELS BOSCOS
Google-blocs.gracianet.cat
“És plena nit i el bosc està molt tranquil, però de sobte tot el que abans era immòbil, va començar a moure’s. En la distància es mou una roca, una roca a la que li surten ulls i comença a moure’s. Era el Troll dels Boscos, els seu únic ull revela tota la por i horror de les persones que l’han pogut veure, daurat i brillant. Un ull temible però preciós i cobdiciat a la vegada per tots els homes que s’han creuat en el seu camí. Homes que l’únic que volen, lluny de salvar les seves vides és vèncer al temible Troll dels Boscos, robar-li les seves riqueses, i evidentment emportar-se com a trofeu el seu ull…”
Resulta curiós que els trolls, considerats en la mitologia nòrdica monstres lletjos, grossos i bruts, disfrutin de tant predicament a Noruega. Però és un fet que els tracten com si fossin de la família. Ningú els ha vist, ja que per definició són invisibles, però són com les meigues a Galícia, “d’haver-n’hi, n’hi ha”. Confesso que fins fa poc els únics trolls que havia vist eren els de les botigues de Noruega: uns ninotets amb un nas ben gros, despentinats i desgarbats. I el més sorprenent és que la gent els compra com si fossin molt boniquets. Misteris de la trollologia. En aquesta situació, no és estrany que frenés en sec al trobar-me, en una carretera pròxima a Andalsnes, un senyal que advertia: “Perill: Trolls”.
sorrobloc.blogspot.com
”I tant que hi ha trolls per aquí”, em va dir un noruec d’aspecte seriós. “Que no els vegem no vol dir que no hi siguin. Aquest és el típic lloc on pots sentir la seva presència”. Vaig tancar els ulls i em vaig concentrar, però no vaig sentir res. Suposo que has de néixer noruec per sentir alguna cosa. En qualsevol cas, allà comença la Trollsitgen, o escala dels trolls, una carretera que puja fins a 858 metres, amb revolts pronunciats i fort pendent. Des del capdamunt es desplomen unes quantes cascades en què, segons diuen, hi podrien viure trolls, però jo, pobre de mi, només hi vaig veure aigua.
”I tant que hi ha trolls per aquí”, em va dir un noruec d’aspecte seriós. “Que no els vegem no vol dir que no hi siguin. Aquest és el típic lloc on pots sentir la seva presència”. Vaig tancar els ulls i em vaig concentrar, però no vaig sentir res. Suposo que has de néixer noruec per sentir alguna cosa. En qualsevol cas, allà comença la Trollsitgen, o escala dels trolls, una carretera que puja fins a 858 metres, amb revolts pronunciats i fort pendent. Des del capdamunt es desplomen unes quantes cascades en què, segons diuen, hi podrien viure trolls, però jo, pobre de mi, només hi vaig veure aigua.
Google -la carretera dels trolls - El periodico
La carretera és de les que es pugen amb el cor encongit, sense aturar-se, encaixonatsentremuntanyes per on se suposa que vaguen feliços els trolls. A dalt de tot hi ha una esplanadade la qual surt un camí que condueix a un parell de miradors espectaculars, de niu d’àguiles. Sóc tan inútil que no vaig aconseguir ni veure ni sentir cap troll, però em va alegrar comprovar que a la botiga en venien com xurros. La veritat és que segueixo sense veure’ls la gràcia, però almenys no fan pudor, com diuen que fan els autèntics trolls.
La aventura d'aquest viatge em va transportar per molts llocs diferents i tots amb molt d'encant,però aquesta llegenda em va encantar.
La seva llegenda sembla real i la gent del lloc la viuent com si ho fós.
Quan la guia que portavem ens anava explicant "La llegenda dels Trolls", tots ens vam quedar sorpresos i encantats d'escoltar-la, ho explicava tant bé.
sorrobloc.blogspot.com
Ja us aniré explicant una nova aventura
diumenge, 25 d’octubre del 2015
BERGEN - CAMPAMENT BASE DELS FIORDS
Bergen és la porta d'entrada als Fiords de Noruega
Si teniu Noruega a la llista de països pendents i esteu pensant en posar-hi remei, comenceu per Bergen, la segona ciutat en nombre de població. No és que Olso, la capital, no sigui una ciutat atractiva i digne de visita, que ho és, sinó que Noruega és, per sobre de tot, natura i paisatge, i la costa atlàntica és on la imponent bellesa d’aquest país nòrdic explosiona amb més espectacularitat. Diu la propaganda oficial que Bergen és la porta d’entrada als fiords noruecs, i per una vegada la propaganda oficial no menteix ni exagera, ja que Bergen és sens dubte el campament base de qualsevol incursió als fiords, un d’aquells meravellosos capricis de la geografia que cal assaborir lentament.
Imatge treta de ca.wikipedia.org
Després de la Mediterrània, el Mar del Nord és la segona destinació de creuers d’Europa, i això no és perquè sí. Aquí tenim el clima i tenim la història, la cultura, l’art. La Mediterrània atrau perquè és el bressol de la civilització occidental. Allà, en canvi, tenen el paisatge, serè i majestuós, que conformen els milers de quilòmetres de costa escapçada per l’efecte de la glaciació. La prestigiosa National Geographic va situar els fiords en el primer lloc del rànquing mundial de destinacions turístiques naturals més ben conservades. I Bergen és, efectivament, la seva porta d’entrada, com Barcelona ho és de la major part de rutes mediterrànies.
Imatge treta de www.maribelherruzo.wordpress.com
Aquest viatge és un dels més bonics que he fet mai, meravellós . Tot i què, des de llavors ja he fet algún "viatget" més,no el puc comparar amb cap altre.
Quan ens reunim en els amics i comentem les nostres aventures, jo sempre acabo parlant dels fiords, els poblets que els envolta , les seves muntanyes etc..... perquè serà?
dijous, 15 d’octubre del 2015
ELS FIORDS NORUECS
Imatge treta de Google
Un fiord és una vall que ha estat sotmesa a una forta erosió glacial, i que posteriorment ha estat envaïda per la mar, que n'ocupa el fons.
El mot és d'origen escandinau, on fjord s'empra, més àmpliament que en català, per a tota entrada estreta costa endins.
En general, estan situats en costes muntanyoses occidentals (obertes cap a ponent), més enllà dels 48° de latitud a l'hemisferi nord i dels 42° al sud.
Imatge treta de Google
- Scoresby Sund a Groenlàndia, (350 km)
- Sognefjord a Noruega (203 km)
- Hardangerfjord a Noruega (179 km)
Els fiords amb més fondària són:
- Skelton Inleta l'Antàrtida: 1.933 m
- Sognefjord a Noruega: 1.308 m
- Cnal Messier a Xile: 1.288 m
El verd brillant dels prats en contrast amb el blau més intens del mar i el blanc de la neu formen un entorn irrepetible: els Fiords Noruecs. Una experiència indescriptible a través dels majestuosos fiords i muntanyes que cauen en picat cap al mar, tot escoltant el silenci de la naturalesa.
Quan els gels es van fondre després de l’última glaciació, l’aigua del Mar del Nord va entrar a l’interior del territori a través dels valls formant el que ara coneixem com els fiords noruecs.
El viatge pels fiords Noruecs és precios, dóna sensació de tranquil·litat i de pau, sense sorolls. El paisatge és únic. Es confonen les muntanyes amb l’aigua, i no saps on acaba una i comença l’altra. Cada fiord és diferent i té els seus propis matisos que distingeixen uns dels altres.
Molt recomanable de visitar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)